Eunuc

Un eunuc és un home castrat. El terme es refereix normalment als castrats, a fi de complir una funció social, com era comú en moltes societats del passat. A l'antiga Xina la castració és alhora un càstig tradicional (fins a la Dinastia Sui) i un mitjà d'obtenir una ocupació en el servei imperial. Al final de la Dinastia Ming havia 70.000 eunucs al palau imperial. El valor d'aquesta ocupació era tal que es va considerar ilegal l'auto-castració. El nombre d'eunucs en ocupacions Imperials s'havia reduït a 470 el 1912, quan es van deixar d'utilitzar. Segons investigacions i estudis realitzats per europeus als segles XIX i XX, el barber 1 envoltava des de la base al penis i els testicles conjuntament en una bena comuna que ajustava fortament, la qual cosa produïa dolor i proporcionava la forma d'una espècie d'embotit. A continuació anava retorçant cap a un costat el paquet així format, prenia un ganivet corb, ho alçava a distància calculant per a un tall fort i veloç.

Com totes, es una tradició bastant extranya, però fascinant després de tot.

Hara Kiri

Una altre d'aquestes extranyes i impactants tradicions:

Seppuku (Hara-Kiri) va ser una part clau del bushido, el codi dels guerrers samurai, que va ser utilitzat pels guerrers per evitar caure en mans enemigues, i per atenuar la vergonya. El samurai podia també ser ordenat pel seu daimyo (senyors feudals) a cometre seppuku. Més tard, els guerrers en desgràcia de vegades podien cometreseppuku en lloc de ser executats en la forma acostumada. Com que la qüestió principal de l'acte era restaurar o protegir el seu honor com guerrer, mai es va esperar que els que no van pertànyer a la casta del samurai fossin obligats a cometre seppuku. Les donesnobles podien enfrontar-se al suïcidi per multitud de causes: per no caure en mans de l'enemic, per seguir a la mort al seu marit o senyor, en rebre l'ordre de suïcidar-se, etc.Tècnicament, el suïcidi d'una dona no es considera seppuku, sinó suïcidi a seques (en japonès jigai). La principal diferència amb el seppuku és que, en lloc d'obrir-sel'abdomen, es practicaven un tall al coll, seccionándose l'artèria carótida amb una dagaamb fulla de doble tall anomenada kaiken. Prèviament, la dona havia de lligar-se amb una corda els turmells, cuixes o genolls, per no tenir la deshonra de morir amb les camesobertes al caure. Un Samurai és banyat, vestit amb túnica blanca, alimentat amb el seumenjar favorit, i quan ha acabat, l'instrument és posat en el seu plat. Vestitceremonialmente, amb la seva espasa al davant d'ell i, de vegades, asseguts en telesespecials, el guerrer es prepara per a la mort escrivint un poema.

auto-momificació

Una tradició budista bastant interessant i impactant:

Sokushinbutsu es denominava als monjos budistes que es sotmetien al procés de momificació en vida. Aquest era un procés lent i dolorós que es perllongava fins a per deu anys. Es té constància que aquest costum es va practicar durant 900 anys i els seus mètodes van ser diferents però hi ha tres etapes bàsiques amb una durada de 1000 dies cadascuna:


En la primera fase el monjo adopta una dieta particular la qual redueix dràsticament el greix corporal, la qual evitarà la ràpida descomposició del seu cos. 


En la segona etapa la dieta es torna encara més limitada, bevent un te que li produeix vòmits, suor i orina constantment, reduint dràsticament els seus fluids corporals. Això fa verinós seu cos contra els cucs i escarabats que tractaran de menjar el seu cos després de mort. 


La tercera etapa consisteix a construir un refugi subterrani a tres metres sota terra, es construeix un baül en el qual és ingressat l'asceta en posició de lotus, continuant amb les seves oracions i mantres. El monjo continua respirant per un tub de bambú i fa sonar una campaneta cada dia fins al moment de la seva mort. Quan la campana ja no sona als altres monjos remouen el tub de bambú, enterren el cos per complet i esperen mil dies més per desenterrar. Si el ritual es va realitzar correctament el cos quedarà incorrupte i no es descompondrà, quedant momificat de forma "natural".

benvinguts

Bon dia lectors,

El que més vorem i participarem en aquest bloc seran, generalment, les tradicions o cultures del nostre món més interessants o que ens hagin impactat i així poder comentar-les i donar la nostra opinió sobre cada una d'elles. 

Tot i això, però, també es podria parlar d'algun tema d'actualitat que ens estigui afectant i ens interessi donar a coneixer que en pensam.

Animauvos a participar i a donar temes per comentar, cultularitzarse i, sobretot, passar un bon temps.